Fins Aviat!

Hem finalitzat el primer semestre d'aquest llarg camí que ens espera, el qual hem d'assolir les competències, capacitats i habilitats per poder ser uns bons mestres. 

Aquest bloc ha estat molt útil e interessant perquè ha estat una manera diferent de compartir els coneixement que hem anat assolint al llarg d'aquesta primera etapa, tant de l'assignatura de GITIC com de COED.

Amb aquestes dues assignatures he après moltes coses noves. Però les dues activitats que més m'han agradat han estat les del mòdul; el treball d'identitat i territori i la publicació digital, ja que hem pogut aplicar els diferents coneixements que hem après al llarg de les sessions.

Resumint, considero que ha estat una experiència molt enriquidora que de ben cert ens ajudarà en el nostre dia a dia professional.

L'educació és un llarg camí d'aprenentatge on sabem on s'inicia però no sabem quan finalitza.

Taxonomia de Bloom

En les últimes sessions de GITIC hem parlat de la Taxonomia de Bloom a la era digital.

La Taxonomia de Bloom és un llistat de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolars. 

La idea central d'aquesta taxonomia és allò que els educadors han de voler que els alumnes sàpiguen, és a dir, són els objectius educacionals. Tenen una estructura jeràrquica que va del més simple al més complex o elaborat, fins arribar al d'avaluació.

Quan els mestres programen han de tenir en compte aquests nivells i mitjançant les diferents activitats, han d'anar avançant de nivell fins aconseguir els nivells més alts.

La taxonomia estructura les habilitats jeràrquicament, és a dir, no pots entendre un concepte si primer no ho recordes i de la mateixa manera, no pots aplicar coneixements i conceptes si no els entens. La proposta és un continu que parteix d'Habilitats de Pensament d'Ordre Inferior (LOTS) i va cap Habilitats de Pensament d'Ordre Superior (hits). 

Bloom descriu cada categoria com un substantiu i les organitza en ordre ascendent, d'inferior a superior.

Però en els anys 90, un antic estudiant de Bloom, Lorin Anderson, va revisar la Taxonomia del seu mestre i va publicar, l'any 2001, la Taxonomia Revisada de Bloom. 

Un dels aspectes clau d'aquesta revisió és l'ús de verbs en lloc de substantius per a cada categoria i l'altre, el canvi de la seqüència d'aquestes dins la taxonomia.

Per tal d'aprofundir en el contingut, hem realitzat una activitat que ha consistit en agafar la taula de la taxonomia de bloom i hem anat fent comentaris als diferents verbs, posant exemples d'activitats fetes a classe de GITIC i activitats que es facin a una escola.

A continuació us he ajuntat un exemple de la meva taula.

La competència comunicativa i les quatre habilitats lingüístiques

Aprendre és un acte comunicatiu, per tant, des que som petits adquirim coneixements no només de gramàtica de la nostra llengua sinó que també aprenem els seus registres.

Segons Gumperz i Dell Hymes, '' la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.''

L'existència d'una competència comunicativa implica que el parlant-oient ha de saber-se comunicar de manera eficaç. Però aquesta eficàcia només és possible si el parlant-oient domina perfectament les quatre habilitats lingüístiques (llegir, escriure, parlar i escoltar).

La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació (comunicació quotidiana: una trucada telefònica, una carta, una nota...) com en els sistemes secundaris (de major complexitat: conferencies,  foros, seminarios...).

Per tal d'aconseguir una bona comunicació en els diferents sistemes cal ser competent en les diferents habilitats lingüístiques;

-  Llegir: és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. (llegir=comprendre)

- Escriure: és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu.

- Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

- Escoltar: consisteix en comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un discurs o d'un missatge pronunciat oralment.

Les habilitats lingüístiques com millor s’aprenen és a través del seu ús, més que en activitats descontextualitzades. La utilització de la llengua en contextos d’ús afavoreix que els alumnes posin en funcionament estratègies comunicatives necessàries per desenvolupar la seva competència lingüística-comunicativa. 

Aprenem gràcies a la interacció. Tot i que cadascú de nosaltres és responsable del propi aprenentatge, necessitem dels altres per avançar i aprendre. 

El grup ha de ser el mitjà on s’expressi i es comparteixi el coneixement.

Per tal d'ajudar a formar ciutadans competens, és necessari donar molt d'émfasi en reforçar les quatre habilitats lingüístiques ja que, son la base de tots els coneixements futurs. 

Diferents experts diuen que la lectura és clau per a l'èxit educatiu. Segons l'informe PISA del 2009, el 13,5% dels estudiants de Primària no assoleixen les competències lectores bàsiques. Aquesta situació afecta el seu rendiment escolar en conjunt, ja que la manca de comprensió lectora porta a un baix rendiment en totes les matèries.

La Fundació Jaume Bofill porta a terme un conjunt d'activitats per fer front i millorar els diferents problemes que hi ha al voltant de l'educació. I han creat un projecte anomenat LECXIT que vol millorar la comprensió lectora dels infants involucrant escoles, famílies i voluntariat. És un programa que té per objectiu incrementar l'èxit educatiu dels infants a través del treball per la millora de la seva comprensió lectora. (http://goo.gl/izVJTX)

Per tant, com podeu veure a la imatge podem afirmar que si es té un bon domini de les quatre habilitats lingüístiques és a dir, es dominen totes per igual, la persona pot tenir una bona capacitat comunicativa.

Competència Digital

El món el qual vivim fa necessari que tant els infants com els adults tinguem coneixements relacionats amb l'ús de la tecnologia, és a dir, competència digital. Però hem de tenir present que aquestes competències no són estàtiques, com tampoc ho és ni la tecnologia ni la societat, per tant, ens hem d'anar actualitzant contínuament.
Per tal de garantir que es complexin aquestes competències s'han publicat documents que expliquen quines han de ser les competències que hem de tenir els docents; Les normes de la UNESCO i les de la ISTE.

Explorant la comunicació oral a través de la identitat i territor i del bon comunicador

La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes. La informació es transmet a través de diferents canals de comunicació, hi han canals presencials i no presencials.

El canal presencial és aquell en el que la comunicació és directe, en canvi, el canal no presencial és aquell en que per transmetre la informació s'utilitzen les noves tecnologies com per exemple; power point, pearltrees, prezi,etc.

Per tal d'utilitzar els dos canals hem unit les assignatures de COED i GITIC, com a treball modular i hem realitzat dos treballs diferents.

El primer s'anomena identitat i territori, podíem escollir qualsevol territori i la identitat relacionada, i la durada màxima de l'exposició havia de ser de deu minuts. El treball el vaig fer amb la meva companya, Laura Alemany, i vam escollir explorar el territori de les emocions, centrant-l'ho amb la importància que tenen en el desenvolupament dels infants dins l'escola. Ens hem decidit fer aquest treball no només per treballar les emocions sinó ajudar a millorar l'educació emocional a les escoles.
Per fer l'exposició vam realitzar una presentació amb PREZI perquè així fos més dinàmica.

La nostra presentació va ser aquesta:

Per altra banda, vam realitzar una publicació digital, anomenada: el bon comunicador, l'objectiu d'aquest treball era la recerca i seguiment d’un personatge que consideréssim un bon comunicador, i justificar la nostra decisió, mitjançant les eines TIC i una exposició oral. Vam utilitzar el pearltrees com a suport de l'exposició.

Nosaltres vam fer un seguiment al periodista, humorista i guionista Jordi Èvole, ja que considerem que és un bon comunicador per diferents motius, però el motiu principal, pel qual l’hem escollit com a bon comunicador, és per la gran capacitat i habilitat que té de tractar diferents temes normalment polítics des d’un punt de vista crític i alhora amb un to humorístic.
Després de la recerca i investigació que vam fer sobre ell, vam poder afirmar que Jordi évole és un bon comunicador perquè compleix moltes de les premisses que ens explica el llibre de com parlar bé en públic que ha de tenir un bon orador; Una de les més necessàries com per ex; Sap actuar i improvisar amb naturalitat.

  

Una de les seves frases més cèlebres  que el caracteritzen és la que podeu veure a continuació.

                                    

Per acabar, aquest dos treballs ens han permès relacionar les dues assignatures del mòdul i veure que parlant pedagògicament, la comunicació a tots els nivells; oral, escrita i digital és molt important.

Com parlar bé en públic

Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa. Aquesta habilitat lingüística per tant forma part de la comunicació oral del nostre llenguatge.

Parlar en públic sempre ha estat una acció molt dificultosa per a la major part de les persones.

El llibre ''Com parlar bé en públic'' escrit per Francesc Puigpelat i Valls i Joana Rubio, ens proporciona un seguit d’eines per a poder utilitzar en el cas que vulguem conèixer els secrets de la comunicació oral, les seves característiques i veure com en podem aprendre i millorar.

El llibre ens proporciona moltes tècniques per ser bons oradors però a classe per grups vam fer un decàleg de les idees principals que ens proporciona el llibre. Aquest decàleg el podeu trobar al bloc de la Mireia Duran. (http://goo.gl/I0pZvW)

Reflexió;

M'agradaria dir que després de llegir aquest llibre i amb el que ens han explicat a classe, tots sabem i servim per parlar en públic.Tot i així, crec que aconseguir arribar a ser un bon orador requereix pràctica i per tant, esforç i perseverança.

Saber parlar en públic és una necessitat cada dia més important. No només per a les presentacions de treballs, sinò que és necessari també per a les entrevistes de feina, ja que, la majoria de llocs i sobretot empreses es demana cada vegada més qualitats comunicatives. 

Animo a llegir aquest llibre a totes aquelles persones que tingueu por o respecte a parlar en públic i també a les que que tingueu més facilitat, perquè us pot servir per aprendre o millorar la vostra habilitat.

Totes les activitats que hem fet a classe, ens han ajudat a entrar dins el món de la oralitat, cosa que com a mínim jo, no estava acostumada a fer aquest tipus d'activitats, i que segur ens resultarà absolutament útil per el dia de demà.

Aprofundiment;

Relacionaré aquesta entrada amb una de les activitats que  hem dut a terme a l'assignatura, amb l'objectiu de treballar la comunicació oral davant un cert públic.

Vam haver de recitar el poema que escollissim amb una única condició, que l'autor fos reconegut. Com ja sabreu recitar no és fàcil i s’han de tenir en compte molts elements que són semblants als de la comunicació oral però també especials per a la poesia, com per exemple: l’entonació, la pronuncia, la mètrica, la postura, la dicció, la posició, l’expressió, etc.

Tenint en compte que era una activitat que la majoria no estàvem acostumats a realitzar i, per tant, els nervis ens podien jugar una mala passada, teniem un apuntador que ens ajudava si ens quedavem en blanc, a més a més, ens vam grabar per poder fer alfinal una autoavaluació.

Cadascú va recitar un poema diferent encara que molts autors es van repetir, crec que tot els companys van fer vones recitacions.

Personalment vaig escollir Salvador Espriu, ja que, sempre m'ha semblat un autor interessant per la gran capacitat que té per fer arribar a la gent un seguit de sentiments.

A LA VORA DEL MAR

A la vora del mar. Tenia

una casa, el meu somni,

a la vora del mar.

Alta proa. Per lliures

camins d’aigua, l’esvelta

barca que jo manava.

Els ulls sabien

tot el repòs i l’ordre

d’una petita pàtria.

Com necessito

contar-te la basarda

que fa la pluja als vidres!

Avui cau nit de fosca

damunt la meva casa.

Les roques negres

m’atrauen a naufragi.

Captiu del càntic,

el meu esforç inútil,

qui pot guiar-me a l’alba?

Ran de la mar tenia

una casa, un lent somni.

Salvador Espriu, Cementiri de Sinera.

Llenguatge Audiovisual i conferència a Guillermo Orozco

Els mitjans audiovisuals han passat a ocupar un paper molt destacat a la nostra vida. Per a la majoria de nens és el mitjà on es desenvolupen amb naturalitat i destresa, ja que des que neixen estan envoltats d’estímuls audiovisuals.

Aquests mitjans audiovisuals han canviat el context comunicatiu, ja que, actualment predomina el llenguatge no verbal en contes del llenguatge verbal.

L’entrevista feta al professor i investigador Guillermo Orozco, m’ha servit per descobrir la manera de comunicar que utilitzen molts publicistes per aconseguir el seu objectiu que no és cap altre que, influir d’alguna manera als espectadors.

A continuació us faré una breu síntesi de tot el que ha explicat Guillermo Orozco:

• És cert que la imatge té un codi universal i que tothom pot "veure", però hi ha moltes maneres de veure i si no en sabem ens poden enganyar amb petites coses que ens passen desapercebuts. Per exemple, em de tenir en compte la tonalitat, l'angle de la càmera, on enfoca,etc. Per tant, requereix un ensenyament i un entrenament continu, és a dir s'ha d'entrenar a ser audiència. 
• Els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat perquè encara que no vulguin, eduquen a les audiències. S’ha d’obligar als mitjans de comunicació ha ser responsables. I de la mateixa manera Orozco diu que els pares han d'estar amb el fill quan miri la televisió i ajudar-lo a criticar el que veu. 
• Orozco també critica que només és busqui la modernització audiovisual i, en canvi, no es parli de quina lògica té. A més a més reconeix, però, que això ve donat a que hi ha una alfabetització audiovisual i digital i que cal preparar als professors en aquest sentit. 

Reflexió;

Amb tot el que ha dit Guillermo Orozco podem dir que, ara més que mai hem de tenir present que els alumnes no sempre aprenen, com abans, per contacte directe amb la realitat, sinó que ara aquesta relació amb la realitat es fa mitjançant una representació simbòlica que ofereixen els mitjans de comunicació.

Un exemple del que acabo de dir és que, quan nosaltres mirem la televisió no estem veient la realitat sinó allò que ells volen que veiem, és a dir, depenen de l'angle de visió, de la il·luminació, de la lent de la càmera, etc, veurem una cosa o altre. Per tot això, com diu Orozco, es necessita un entrenament i formació per saber veure i interpreta correctament i això no és una feina només dels mestres sinó de tota la societat.

Per acabar podem dir que els mitjan audiovisuals son creacions, ja que, qui crear és el que decideix que ensenyar i que no i per tant transmet una sèries de valors. Però amb tot això no vull dir que els mitjans de comunicació siguin dolents per als nens, el contrari, són beneficiosos sempre i quan, se'ls ensenyi allò real d'allò que no ho és.

Aprofundiment; 

Per treballar la part pràctica sobre el llenguatge audiovisual vam analitzar un parell d'anuncis. A continuació us posaré un dels anuncis que vam analitzar entre tots.

         

Amb aquest anunci del Seat Altea XL, conegut com Oh, Brother! es pot veure la importància que poden tenir aspectes com la velocitat, el ritme i el volum de la música, la llum i la posició de la càmera.

Com hem pogut veure l'anunci es divideix en quatre parts;

1ª part: La nena vol el monstre: Trobem un problema i la tristesa de la nena.

2ª part: La nena té el monstre i aquest va creixent a mesura que rep amor: Solució i al·legria. 

3ª part: El monstre creix tant que no hi cap al cotxe: Problema i tristesa. 

4ª part: Compren el cotxe en mida XL i ja poden ficar-hi el monstre: Solució i al·legria. 

A l'inici de l'anunci la música és suau, utilitzen la veu de la nena que també és suau i transmet tranquil·litat. Un cop introduït el monstre i a mida que va creixent amb l'amor de la família la música també va creixent i augmentant la velocitat i el volum. Pel que fa la llum en aquest moment és intensa. Quan arriba el moment en què la família no es pot fer càrrec del monstre la música es fa més lenta, amb menys volum, la llum és més fosca, com apagada i tot transmet sensació de tristesa. A més, la lletra de la cançó ens va transmeten el que passa, juntament amb les cares de tristesa dels protagonistes de l'anunci. Finalment quan es compren el nou Seat Altea, la música torna a augmentar d'intensitat i rapidesa, els colors tornen a ser més vius i d'aquesta manera és dóna èmfasi al cotxe i, sobretot, es dóna èmfasi al cotxe de color vermell.

Fins ara hem analitzat les diferències entre els moments de tristesa i d'al·legria, però també té algun punt en comú, ocm per exemple; la inclinació i l'enfocament de la càmara, ja que mai arribar a enfocar tot el monstre sence per tal que doni la sensació de grandesa.

En un anunci sempre cal tenir en compte varios aspectes, però el més important és saber el públic a qui va dirigit i com arribar a ell. Aquest anunci aconsegueix aquest aspecte, ja que, va destinat tant a adults com a nens, i el fet que hagin volgut arribar els nens és perquè d'aquesta manera els nens el comentaran amb els pares. 

Al llarg de l'anunci va creant un clima d'afecte i felicitat que fa que la teva imatge o idea de cotxe familiar sigui la que anuncien.