Fins Aviat!

Hem finalitzat el primer semestre d'aquest llarg camí que ens espera, el qual hem d'assolir les competències, capacitats i habilitats per poder ser uns bons mestres. 

Aquest bloc ha estat molt útil e interessant perquè ha estat una manera diferent de compartir els coneixement que hem anat assolint al llarg d'aquesta primera etapa, tant de l'assignatura de GITIC com de COED.

Amb aquestes dues assignatures he après moltes coses noves. Però les dues activitats que més m'han agradat han estat les del mòdul; el treball d'identitat i territori i la publicació digital, ja que hem pogut aplicar els diferents coneixements que hem après al llarg de les sessions.

Resumint, considero que ha estat una experiència molt enriquidora que de ben cert ens ajudarà en el nostre dia a dia professional.

L'educació és un llarg camí d'aprenentatge on sabem on s'inicia però no sabem quan finalitza.

Taxonomia de Bloom

En les últimes sessions de GITIC hem parlat de la Taxonomia de Bloom a la era digital.

La Taxonomia de Bloom és un llistat de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolars. 

La idea central d'aquesta taxonomia és allò que els educadors han de voler que els alumnes sàpiguen, és a dir, són els objectius educacionals. Tenen una estructura jeràrquica que va del més simple al més complex o elaborat, fins arribar al d'avaluació.

Quan els mestres programen han de tenir en compte aquests nivells i mitjançant les diferents activitats, han d'anar avançant de nivell fins aconseguir els nivells més alts.

La taxonomia estructura les habilitats jeràrquicament, és a dir, no pots entendre un concepte si primer no ho recordes i de la mateixa manera, no pots aplicar coneixements i conceptes si no els entens. La proposta és un continu que parteix d'Habilitats de Pensament d'Ordre Inferior (LOTS) i va cap Habilitats de Pensament d'Ordre Superior (hits). 

Bloom descriu cada categoria com un substantiu i les organitza en ordre ascendent, d'inferior a superior.

Però en els anys 90, un antic estudiant de Bloom, Lorin Anderson, va revisar la Taxonomia del seu mestre i va publicar, l'any 2001, la Taxonomia Revisada de Bloom. 

Un dels aspectes clau d'aquesta revisió és l'ús de verbs en lloc de substantius per a cada categoria i l'altre, el canvi de la seqüència d'aquestes dins la taxonomia.

Per tal d'aprofundir en el contingut, hem realitzat una activitat que ha consistit en agafar la taula de la taxonomia de bloom i hem anat fent comentaris als diferents verbs, posant exemples d'activitats fetes a classe de GITIC i activitats que es facin a una escola.

A continuació us he ajuntat un exemple de la meva taula.

La competència comunicativa i les quatre habilitats lingüístiques

Aprendre és un acte comunicatiu, per tant, des que som petits adquirim coneixements no només de gramàtica de la nostra llengua sinó que també aprenem els seus registres.

Segons Gumperz i Dell Hymes, '' la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.''

L'existència d'una competència comunicativa implica que el parlant-oient ha de saber-se comunicar de manera eficaç. Però aquesta eficàcia només és possible si el parlant-oient domina perfectament les quatre habilitats lingüístiques (llegir, escriure, parlar i escoltar).

La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació (comunicació quotidiana: una trucada telefònica, una carta, una nota...) com en els sistemes secundaris (de major complexitat: conferencies,  foros, seminarios...).

Per tal d'aconseguir una bona comunicació en els diferents sistemes cal ser competent en les diferents habilitats lingüístiques;

-  Llegir: és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. (llegir=comprendre)

- Escriure: és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu.

- Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

- Escoltar: consisteix en comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un discurs o d'un missatge pronunciat oralment.

Les habilitats lingüístiques com millor s’aprenen és a través del seu ús, més que en activitats descontextualitzades. La utilització de la llengua en contextos d’ús afavoreix que els alumnes posin en funcionament estratègies comunicatives necessàries per desenvolupar la seva competència lingüística-comunicativa. 

Aprenem gràcies a la interacció. Tot i que cadascú de nosaltres és responsable del propi aprenentatge, necessitem dels altres per avançar i aprendre. 

El grup ha de ser el mitjà on s’expressi i es comparteixi el coneixement.

Per tal d'ajudar a formar ciutadans competens, és necessari donar molt d'émfasi en reforçar les quatre habilitats lingüístiques ja que, son la base de tots els coneixements futurs. 

Diferents experts diuen que la lectura és clau per a l'èxit educatiu. Segons l'informe PISA del 2009, el 13,5% dels estudiants de Primària no assoleixen les competències lectores bàsiques. Aquesta situació afecta el seu rendiment escolar en conjunt, ja que la manca de comprensió lectora porta a un baix rendiment en totes les matèries.

La Fundació Jaume Bofill porta a terme un conjunt d'activitats per fer front i millorar els diferents problemes que hi ha al voltant de l'educació. I han creat un projecte anomenat LECXIT que vol millorar la comprensió lectora dels infants involucrant escoles, famílies i voluntariat. És un programa que té per objectiu incrementar l'èxit educatiu dels infants a través del treball per la millora de la seva comprensió lectora. (http://goo.gl/izVJTX)

Per tant, com podeu veure a la imatge podem afirmar que si es té un bon domini de les quatre habilitats lingüístiques és a dir, es dominen totes per igual, la persona pot tenir una bona capacitat comunicativa.

Competència Digital

El món el qual vivim fa necessari que tant els infants com els adults tinguem coneixements relacionats amb l'ús de la tecnologia, és a dir, competència digital. Però hem de tenir present que aquestes competències no són estàtiques, com tampoc ho és ni la tecnologia ni la societat, per tant, ens hem d'anar actualitzant contínuament.
Per tal de garantir que es complexin aquestes competències s'han publicat documents que expliquen quines han de ser les competències que hem de tenir els docents; Les normes de la UNESCO i les de la ISTE.

Explorant la comunicació oral a través de la identitat i territor i del bon comunicador

La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes. La informació es transmet a través de diferents canals de comunicació, hi han canals presencials i no presencials.

El canal presencial és aquell en el que la comunicació és directe, en canvi, el canal no presencial és aquell en que per transmetre la informació s'utilitzen les noves tecnologies com per exemple; power point, pearltrees, prezi,etc.

Per tal d'utilitzar els dos canals hem unit les assignatures de COED i GITIC, com a treball modular i hem realitzat dos treballs diferents.

El primer s'anomena identitat i territori, podíem escollir qualsevol territori i la identitat relacionada, i la durada màxima de l'exposició havia de ser de deu minuts. El treball el vaig fer amb la meva companya, Laura Alemany, i vam escollir explorar el territori de les emocions, centrant-l'ho amb la importància que tenen en el desenvolupament dels infants dins l'escola. Ens hem decidit fer aquest treball no només per treballar les emocions sinó ajudar a millorar l'educació emocional a les escoles.
Per fer l'exposició vam realitzar una presentació amb PREZI perquè així fos més dinàmica.

La nostra presentació va ser aquesta:

Per altra banda, vam realitzar una publicació digital, anomenada: el bon comunicador, l'objectiu d'aquest treball era la recerca i seguiment d’un personatge que consideréssim un bon comunicador, i justificar la nostra decisió, mitjançant les eines TIC i una exposició oral. Vam utilitzar el pearltrees com a suport de l'exposició.

Nosaltres vam fer un seguiment al periodista, humorista i guionista Jordi Èvole, ja que considerem que és un bon comunicador per diferents motius, però el motiu principal, pel qual l’hem escollit com a bon comunicador, és per la gran capacitat i habilitat que té de tractar diferents temes normalment polítics des d’un punt de vista crític i alhora amb un to humorístic.
Després de la recerca i investigació que vam fer sobre ell, vam poder afirmar que Jordi évole és un bon comunicador perquè compleix moltes de les premisses que ens explica el llibre de com parlar bé en públic que ha de tenir un bon orador; Una de les més necessàries com per ex; Sap actuar i improvisar amb naturalitat.

  

Una de les seves frases més cèlebres  que el caracteritzen és la que podeu veure a continuació.

                                    

Per acabar, aquest dos treballs ens han permès relacionar les dues assignatures del mòdul i veure que parlant pedagògicament, la comunicació a tots els nivells; oral, escrita i digital és molt important.

Com parlar bé en públic

Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa. Aquesta habilitat lingüística per tant forma part de la comunicació oral del nostre llenguatge.

Parlar en públic sempre ha estat una acció molt dificultosa per a la major part de les persones.

El llibre ''Com parlar bé en públic'' escrit per Francesc Puigpelat i Valls i Joana Rubio, ens proporciona un seguit d’eines per a poder utilitzar en el cas que vulguem conèixer els secrets de la comunicació oral, les seves característiques i veure com en podem aprendre i millorar.

El llibre ens proporciona moltes tècniques per ser bons oradors però a classe per grups vam fer un decàleg de les idees principals que ens proporciona el llibre. Aquest decàleg el podeu trobar al bloc de la Mireia Duran. (http://goo.gl/I0pZvW)

Reflexió;

M'agradaria dir que després de llegir aquest llibre i amb el que ens han explicat a classe, tots sabem i servim per parlar en públic.Tot i així, crec que aconseguir arribar a ser un bon orador requereix pràctica i per tant, esforç i perseverança.

Saber parlar en públic és una necessitat cada dia més important. No només per a les presentacions de treballs, sinò que és necessari també per a les entrevistes de feina, ja que, la majoria de llocs i sobretot empreses es demana cada vegada més qualitats comunicatives. 

Animo a llegir aquest llibre a totes aquelles persones que tingueu por o respecte a parlar en públic i també a les que que tingueu més facilitat, perquè us pot servir per aprendre o millorar la vostra habilitat.

Totes les activitats que hem fet a classe, ens han ajudat a entrar dins el món de la oralitat, cosa que com a mínim jo, no estava acostumada a fer aquest tipus d'activitats, i que segur ens resultarà absolutament útil per el dia de demà.

Aprofundiment;

Relacionaré aquesta entrada amb una de les activitats que  hem dut a terme a l'assignatura, amb l'objectiu de treballar la comunicació oral davant un cert públic.

Vam haver de recitar el poema que escollissim amb una única condició, que l'autor fos reconegut. Com ja sabreu recitar no és fàcil i s’han de tenir en compte molts elements que són semblants als de la comunicació oral però també especials per a la poesia, com per exemple: l’entonació, la pronuncia, la mètrica, la postura, la dicció, la posició, l’expressió, etc.

Tenint en compte que era una activitat que la majoria no estàvem acostumats a realitzar i, per tant, els nervis ens podien jugar una mala passada, teniem un apuntador que ens ajudava si ens quedavem en blanc, a més a més, ens vam grabar per poder fer alfinal una autoavaluació.

Cadascú va recitar un poema diferent encara que molts autors es van repetir, crec que tot els companys van fer vones recitacions.

Personalment vaig escollir Salvador Espriu, ja que, sempre m'ha semblat un autor interessant per la gran capacitat que té per fer arribar a la gent un seguit de sentiments.

A LA VORA DEL MAR

A la vora del mar. Tenia

una casa, el meu somni,

a la vora del mar.

Alta proa. Per lliures

camins d’aigua, l’esvelta

barca que jo manava.

Els ulls sabien

tot el repòs i l’ordre

d’una petita pàtria.

Com necessito

contar-te la basarda

que fa la pluja als vidres!

Avui cau nit de fosca

damunt la meva casa.

Les roques negres

m’atrauen a naufragi.

Captiu del càntic,

el meu esforç inútil,

qui pot guiar-me a l’alba?

Ran de la mar tenia

una casa, un lent somni.

Salvador Espriu, Cementiri de Sinera.

Llenguatge Audiovisual i conferència a Guillermo Orozco

Els mitjans audiovisuals han passat a ocupar un paper molt destacat a la nostra vida. Per a la majoria de nens és el mitjà on es desenvolupen amb naturalitat i destresa, ja que des que neixen estan envoltats d’estímuls audiovisuals.

Aquests mitjans audiovisuals han canviat el context comunicatiu, ja que, actualment predomina el llenguatge no verbal en contes del llenguatge verbal.

L’entrevista feta al professor i investigador Guillermo Orozco, m’ha servit per descobrir la manera de comunicar que utilitzen molts publicistes per aconseguir el seu objectiu que no és cap altre que, influir d’alguna manera als espectadors.

A continuació us faré una breu síntesi de tot el que ha explicat Guillermo Orozco:

• És cert que la imatge té un codi universal i que tothom pot "veure", però hi ha moltes maneres de veure i si no en sabem ens poden enganyar amb petites coses que ens passen desapercebuts. Per exemple, em de tenir en compte la tonalitat, l'angle de la càmera, on enfoca,etc. Per tant, requereix un ensenyament i un entrenament continu, és a dir s'ha d'entrenar a ser audiència. 
• Els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat perquè encara que no vulguin, eduquen a les audiències. S’ha d’obligar als mitjans de comunicació ha ser responsables. I de la mateixa manera Orozco diu que els pares han d'estar amb el fill quan miri la televisió i ajudar-lo a criticar el que veu. 
• Orozco també critica que només és busqui la modernització audiovisual i, en canvi, no es parli de quina lògica té. A més a més reconeix, però, que això ve donat a que hi ha una alfabetització audiovisual i digital i que cal preparar als professors en aquest sentit. 

Reflexió;

Amb tot el que ha dit Guillermo Orozco podem dir que, ara més que mai hem de tenir present que els alumnes no sempre aprenen, com abans, per contacte directe amb la realitat, sinó que ara aquesta relació amb la realitat es fa mitjançant una representació simbòlica que ofereixen els mitjans de comunicació.

Un exemple del que acabo de dir és que, quan nosaltres mirem la televisió no estem veient la realitat sinó allò que ells volen que veiem, és a dir, depenen de l'angle de visió, de la il·luminació, de la lent de la càmera, etc, veurem una cosa o altre. Per tot això, com diu Orozco, es necessita un entrenament i formació per saber veure i interpreta correctament i això no és una feina només dels mestres sinó de tota la societat.

Per acabar podem dir que els mitjan audiovisuals son creacions, ja que, qui crear és el que decideix que ensenyar i que no i per tant transmet una sèries de valors. Però amb tot això no vull dir que els mitjans de comunicació siguin dolents per als nens, el contrari, són beneficiosos sempre i quan, se'ls ensenyi allò real d'allò que no ho és.

Aprofundiment; 

Per treballar la part pràctica sobre el llenguatge audiovisual vam analitzar un parell d'anuncis. A continuació us posaré un dels anuncis que vam analitzar entre tots.

         

Amb aquest anunci del Seat Altea XL, conegut com Oh, Brother! es pot veure la importància que poden tenir aspectes com la velocitat, el ritme i el volum de la música, la llum i la posició de la càmera.

Com hem pogut veure l'anunci es divideix en quatre parts;

1ª part: La nena vol el monstre: Trobem un problema i la tristesa de la nena.

2ª part: La nena té el monstre i aquest va creixent a mesura que rep amor: Solució i al·legria. 

3ª part: El monstre creix tant que no hi cap al cotxe: Problema i tristesa. 

4ª part: Compren el cotxe en mida XL i ja poden ficar-hi el monstre: Solució i al·legria. 

A l'inici de l'anunci la música és suau, utilitzen la veu de la nena que també és suau i transmet tranquil·litat. Un cop introduït el monstre i a mida que va creixent amb l'amor de la família la música també va creixent i augmentant la velocitat i el volum. Pel que fa la llum en aquest moment és intensa. Quan arriba el moment en què la família no es pot fer càrrec del monstre la música es fa més lenta, amb menys volum, la llum és més fosca, com apagada i tot transmet sensació de tristesa. A més, la lletra de la cançó ens va transmeten el que passa, juntament amb les cares de tristesa dels protagonistes de l'anunci. Finalment quan es compren el nou Seat Altea, la música torna a augmentar d'intensitat i rapidesa, els colors tornen a ser més vius i d'aquesta manera és dóna èmfasi al cotxe i, sobretot, es dóna èmfasi al cotxe de color vermell.

Fins ara hem analitzat les diferències entre els moments de tristesa i d'al·legria, però també té algun punt en comú, ocm per exemple; la inclinació i l'enfocament de la càmara, ja que mai arribar a enfocar tot el monstre sence per tal que doni la sensació de grandesa.

En un anunci sempre cal tenir en compte varios aspectes, però el més important és saber el públic a qui va dirigit i com arribar a ell. Aquest anunci aconsegueix aquest aspecte, ja que, va destinat tant a adults com a nens, i el fet que hagin volgut arribar els nens és perquè d'aquesta manera els nens el comentaran amb els pares. 

Al llarg de l'anunci va creant un clima d'afecte i felicitat que fa que la teva imatge o idea de cotxe familiar sigui la que anuncien.

PDI

Les pissarres digitals interactives i les tauletes tàctils a l’aula

L’escola sempre s’ha proveït de tecnologia (quaderns, llibres,...) però a dia d’avui han anat apareixent diverses tecnologies que impliquen un canvi important en les nostres vides.
La Pissarra Digital interactiva (PDI) és un sistema tecnològic molt estès en les aules dels països desenvolupats i que s’està introduint en el sistema educatiu espanyol. Es tracta, d’una potent eina TIC que permet que alumnes i professors interactuïn conjuntament sobre qualsevol contingut i amb molts tipus d’activitats.

La pissarra digital interactiva ha agafat el nom de la que ja estava que es la pissarra tradicional, però la PDI és molt més que una pissarra, ja no és només un lloc on podem escriure, sinó que és una tecnologia que ens permet obrir-nos, anar a visitar el món i fer que aquest mon entri a la nostre aula.   

                          

Diversos mestres innovadors ens han explicat que es pot ensenyar i facilitar l’aprenentatge dels nens emprant tauletes tàctils i pissarres digitals interactives (PDI) a l’aula.
Ens van explicar que al Col·legi mare de déu de la mercè ja fa sis mesos que han incorporat l’ipad a les aules i deu mesos els mestres.

Aquest projecte que ens han explicat es dur a terme a cicle infantil i cicle inicial. En educació infantil treballen amb l’ipad a partir de racons de treball i disposen de diferents apps depenen del nivell i del curs. Per tal d’anar comprobant com ho estan fent els nens, la majoria dels apps que fan servir són autocorrectius. Segons ells aquest tipus de tecnologia ens ha obert maneres noves d’aprendre, ja que, som persones que compartim camí amb els nostres alumnes.
Una web on podeu trobar diferents materials educatius és aquesta; http://www.educaplay.com/ 

Algunes de les coses que les tecnologies ens ofereixen;

• Obrir l’aula directament al món i a tota la comunitat educativa
• Promoure i aplicar pràctiques metodològiques que faciliten els aprenentatges significatius adients amb la societat actual.
• Potenciar el treball cooperatiu.
• Elaborar, adquirir, compartir i comentar tot tipus de materials realitzatsper professors i estudiants.

Aquesta tecnologia planteja canvis a totes els nivells, dos dels principals canvis;

•  Plantejar canvis de paper dels alumnes que esdevenen protagonistes actius. 
•  Nou rol del mestre com a agent vehicular, i no com a enciclopèdia parlant.

          Reflexió;

Considero que el que em de tenir clar és que hem de formar persones capacitades per “aprendre a aprendre i a pensar’’ i en el moment amb que ens trobem ho podem fer a través de la tecnologia.
L’aplicació de les diferents tecnologies a les aules no ha de tenir com a objectiu ampliar materials per incrementar la quantitat, ni d’adquirir recursos per omplir l’escola, és tracta de fer-ne ús i a més a més un bon ús pedagògic.
En poques paraules, si apliquem les PDI de forma coherent i articulada, amb els recursos necessaris i amb la continuïtat suficient, crec que poden tenir un impacte positiu important sobre la qualitat de l’educació escolar.

      Us deixo amb una imatge de la conferència. 

  

La Descripció

En les primeres sessions de COED vam tractar una de les tipologies textuals, potser una de les més utilitzades a causa de la seva facilitat i accessibilitat com és la descripció.

Entenem per descripció, en termes generals, descriure tot allò que es pot captar amb els sentits. La descripció consisteix en explicar com és alguna cosa a partir del que observem o sentim, per tant pot ser objectiva (actitud imparcial davant de l'objecte descrit) o subjectiva (reflecteix el que li suggereix l'objecte). 

La descripció com moltes de les tipologies textuals, presenta unes característiques i una estructura particular.

Una definició més precisa per aquest terme podria ser; la descripció és el  mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Aprofundiment;
Per portar a la pràctica aquest conjunt d'aprenentatges i descobriments hem realitzat dues activitats a les sessions de petit grup. La primera activitat consistia a descriure a un company o companya de classe utilitzant un dels models estudiats. Jo he escollit realitzar un anunci, ja que com era un dels models que no havia practicat mai, hem va cridar l'atenció per intentar-ho. A continuació podreu veure el resultat.

                               

Aquest anunci a través d'una sèrie de vídeos i imatges descriu una persona alegre, divertida, que li agrada l'esport, que és de Vic, etc. Però l'objectiu primordial al fer el vídeo era fer venir ganes de conèixer aquesta meravellosa persona. Un altre exemle d'anunci podria ser l'anunci de estrella damm Formentera 2009, que té la mateixa intenció, fa venir ganes de tornar a l'estiu. 

La segona activitat que hem portat a terme rep el nom de QUI ETS, TU?

Es tractava de portar a classe una descripció de lliure elecció amb una fotografia de la persona i amb un peu de foto que amb una paraula o frase permetés definir a la persona. Jo vaig triar fer-li a un company que s'anomena Carlos Bueno. Encara que a primera vista aquesta activitat pot semblar senzilla, en realitat no ho és, ja que trobar la fotografia ideal per representar tot allò que vols transmetre és difícil. Desprès de donar-li voltes al tema, vaig aconseguir fer la fotografia que millor expressa les qualitats del Carlos.

                 

Amb aquesta fotografia he volgut destacar la seva gran capacitat de creativitat  i facilitat de raonament mitjançant la imatge de les neurones ja que, considero que és un noi mentalment molt actiu, per altre banda, el mar expressa que és una persona tranquil·la per el seu estil de vida. Amb la frase que he posat he intentat definir el Carlos com a persona observadora i exploradora de tot el que l’envolta i aquell anhel que el caracteritza de saber més.

Cada company de classe va anar explicant la seva fotografia, com si fos un museu d'art. Considero que tots vam fer una bona exposició i argumentació de les nostres imatges, ja que vam descriure a un company amb molta estima malgrat el poc temps que fa que ens coneixem.

Aquesta activitat va ser molt interessant, a part de tot el que vam aprendre ens va ajudar a conèixer més als companys de classe. Aquí us deixo algunes de les fotografies que vaig el dia de la realització d'aquesta activitat.

                        

Reflexió;
Per acabar dir que gràcies a l'estudi que hem portat a terme de la descripció hem pogut comprovar que la descripció és un mitjà i un tipus de text escrit, oral, digital i audiovisual que ens acompanya en la nostre vida quotidiana. Alguns dels models de descripció que podem tenir el nostre abast en el dia a dia podria ser; una cançó, un anunci de televisió, una novel·la, un conte, llegendes, poesia, etc. 

A través de la descripció podem veure la singular i subjectiva manera que tenim cada persona de veure la vida.

Scratch i aprenentatge

Avui a l'aula ens han parlat d'un programa de jocs dirigit principalment als nens, que permet que els nostres alumnes es converteixin en creadors. 

L'Scratch és una aplicació informàtica que es va crear al 2007 i permet programar videojocs de manera senzilla, amb la finalitat que a mesura que els nens van creant i compartint els seus projectes, desenvolupin diferents habilitats com per exemple; aprenen a pensar creativament, raonar i treballar col·lectivament a través de l'intercanvi d'idees,etc.

El icona principal d'aquest programa és el gat, malgrat hi han molts personatges diferent.

Aquest programa ens permet penjar allò que em creat al lloc web del MIT perquè tothom pugui veure la creació.

Per saber més...
Per aprofundir amb el funcionament d'aquest programa la web Scratch Català creada per Eugeni Catalán, en aquesta web és poden veure diferents vídeos que explicant les possibilitats que ofereix aquest programa. Com molt be diu Eugeni, aquesta aplicació no és exclusivament per fer jocs, sinó que també es pot fer música, art,etc. El límit està en la nostra imaginació.

En aquest tutorial es pot entendre millor el funcionament d'aquest programa.

Reflexió;

Aquest programa és una excel·lent eina perquè els infants tinguin interès per aconseguir crear projectes multimèdia  ja que al mateix moment que van aprenent també es diverteixen, i això facilita l'aprenentatge. Aquest programa és com una evolució de la tortuga triangular de Logo que hi havia abans.

Per concloure us adjuntaré el primer projecte que he creat amb dues companyes de classe; La Laura Alemany i la Mireia Duran.

Twitter

En aquesta sessió ens han explicat que és i com funciona l'aplicació twitter.

Que és Twitter?

Twitter és una aplicació web gratuïta de microblogging que reuneix els avantatges dels blogs, les xarxes socials i la missatgeria instantània. Aquesta nova forma de comunicació, permet als seus usuaris estar en contacte en temps real amb persones del seu interès a través de missatges breus de text als quals es denominen Updates (actualitzacions) o Tweets, per mitjà d'una senzilla pregunta: Què estàs fent?

Com funciona?

Els usuaris envien i reben updates d'altres usuaris a través de breus missatges que no han de superar els 140 caràcters, via web, telèfon mòbil, missatgeria instantània o a través del correu electrònic; i fins i tot des d'aplicacions de tercers, com pot ser el Facebook.

En la secció del teu perfil pots estar al dia tant de les persones que et segueixen (followers) i dels que tu segueixes (following). 

L'inici ens permet veure el que diuen els seguidors.

Un hashtag és una paraula encapçalada pel signe “#” i serveix per indicar sobre quin tema parla el tweet.

Quines aplicacions ofereix?

Twitter ofereix diverses aplicacions que permeten des de buscar notícies o esdeveniments fins a trobar treball.

Com és difón l'informació a Twitter?

A twitter l'informació es difón a través dels retweets, que és la reproducció d’un missatge d’un usuari per part d’un tercer. Els retweets són una forma eficaç de transmetre la informació a molta gent encara que no la rebi directament del usuari que ho ha creat o enviat, sinò a través dels retweets que ha fet l'altre gent. Aquest fet de retweetejar crea un ecosistema de difució.

Diferències amb altres aplicacions;

Una de les diferències principals entre el twitter i el facebook és que el Facebook és “bidireccional”, és a dir si jo vull ser amic teu, l'altre m'ha d'acceptar, en canvi, el Twitter és “unidireccional”, jo puc seguir a qui vulgui, independentment que aquesta persona estigui o no interessada a seguir-me a mi.
A diferència de Facebook que té mil funcionalitats, el que permet fer el twitter és més simple: enviar missatges curts (de 140 caràcters) perquè siguin vists per aquelles persones que vulguin seguir-nos i llegir-nos.

El Twitter s’assembla al blog perquè tant un com l'altre pública coses a la xarxa però una de les diferències és l’extensió, ja que el twitter només es poden posar un màxim de 140 caràcters per fer un tweet.


Reflexió;

Penso que aquesta aplicació és molt útil principalment perquè et permet assabentar-te del que està passant en temps real a tot el món. I també, té una gran potència, ja que et permet llegir informació d’altre gent.

En aquest video que podreu veure a continuació us fa una petita síntesi de com utilitzar el twitter.

Content curator

En aquesta sessió hem parlat de les persones que fan de content curator, és a dir persones que filtren informació. El concepte prové del món del màrqueting i l'educació e-learning.

No hi ha una única definició d'aquest concepte, per tant les definicions que he trobat més encertades han sigut aquestes;

'' algú que busca, agrupa i comparteix de forma contínua el més rellevant en el seu àmbit d'especialització i que posteriorment es difondrà a través dels diferents canals''.

''El content curator és algú que no crea més contingut, però que dóna sentit als continguts que uns altres creen''. 

''El content curator és algú que està en continua cerca, agrupant i organitzant constantment la millor i la més rellevant informació''. 

Llavors, què és el content curator? 

El Content curator o dit d'una altra forma, el curador de continguts, és aquell professional de la informació 2.0 que genera, filtra i distribueix els continguts digitals sobre els quals resulta ser expert. Prèviament aquesta persona s'haurà format entorn de la documentació, la web 2.0, les xarxes socials i altres eines que li permetran desenvolupar el seu treball de manera eficaç.

En un moment en el qual la xarxa està plegada de blogs, fòrums i altres suports digitals, la figura del content curator juga un paper molt important ja que farà de filtre i seleccionarà el contingut rellevant sobre totes elles. A més aquest també podrà aportar la seva opinió personal. 

En resum, una de les tasques més importants que efectua és cercar informació precisa i rellevant.

Per ser un bon content curator s’han de seguir 10 passos: 

1. Escollir el tema a filtrar: Tenir clar el tema el qual giraran totes les teves publicacions, és la decisió més important a tenir en compte. 

2. Escollir les paraules clau relacionades amb el tema.

3. Escollir les fonts d’informació. 

4. Configurar un sistema d’alertes que et permeti seguir l’actualitat. 

5. Determinar el criteri per elegir alguna cosa. Determinar el criteri a seguir per seleccionar una noticia o altre és el que marcarà la línia editorial de l’empresa. 

6. Determinar com ho veurà l’usuari: és la forma amb la qual vols presentar la noticia als teus seguidors. 

7. Determinar com serà l’eina: tots els mitjans socials poden utilitzar-se com eina per filtra informació. 

8. Elegir l’eina de publicació. 

9. Combinar amb contingut original. 

10. Promocionar el contingut filtrat: Després de publicar-lo s’ha de donar a conèixer perquè l’audiència el conegui .

Després de saber que significa fer de content curator ens vam crear un compte de Scoop.it que és un programa que permet la curació de continguts

Què és   ?

Es tracta d'un sistema que ens permet compartir contingut que trobem o ens sembli útil a la xarxa creant una espècie de blog personal compost per material i recursos que vulguem consultar a posteriori.

L'aplicació t'ofereix un bookmarklet que pots prémer en el teu navegador quan, per exemple, estiguis llegint una web interessant, d'aquesta manera, et quedarà afegida al teu propi canal, amb el seu títol, un resum i una imatge representativa de la mateixa. Amés a més s'uneix amb Twitter i Facebook, et permet compartir una adreça RSS i es pot integrar en el teu blog i així permetre que uns altres et segueixin.

Per acabar l'explicació m'agradaria fer una petita reflexió;

Com tots sabem Internet està farcit d’informació i per tant, s'ha de saber seleccionar bé la informació, ja que tot el que hi ha no és cert. Per tant la tasca que fan algunes persones de selecciona, agrupa i compartir continguts sobre un determinat tema és molt útil. Penso que l'eina scoop.it és ideal per les persones que no els agradi o no tinguin temps d'escriure i vulguin compartir amb el món coneixements.

Aquesta fotografia mostra clarament el que fa un content curator.

Si voleu informació sobre aquest tema us deixo aquesta pagina web que us pot ajudar aprofundir amb el tema tractat.

http://enmarchaconlastic.educarex.es/2012/02/13/scoop-it/

Dossier d'aprenentatge

En aquesta sessió de GITIC hem après a crear el nostre dossier d’aprenentatge. Aquesta eina és molt útil ja que et permet anar penjant tant aspectes relacionats amb l'assignatura de GITIC com de COED.Aquest dossier es fa a través de la creació del Blogger.
Els blogs són publicacions que la gent publica amb la regularitat que vulgui. A més a més, són presentats en un ordre cronològic invers, és a dir, el que es publica el darrer serà el primer que surti en pantalla. Els blogs ens donen l'oportunitat de disposar d'un sistema de comentaris que permet als lectors d'establir una conversació amb l'autor del blog i entre ells, en relació amb el que s'ha publicat.


Un blog té unes característiques bastant generals, com per exemple:

• Són col·laboratius, ja que tenen la possibilitat que els altres internautes puguin afegir-hi comentaris. 
• Són definibles, cosa que vol dir que els autors poden restringir qui vol que comenti aquest blog i qui no. 
• Són interactius: des del propi blog un pot enllaçar-se amb altres blogs, webs, fitxers d'àudio, vídeos, etc., entre altres. 
• Són gratuïts. 
• El blogger és un espai públic 

La Blogosfera és el terme el qual s'agrupa la totalitat de blogs i deriva de la paraula anglesa blogosphere. La blogosfera és un fenomen social.Hi ha qui troba certa similitud amb la paraula "logosphere". Etimològicament ve del terme grec "logo", que vol dir "paraula", i "esfera" es pot interpretar com a "món", donant com resultat: el món de les paraules, l'univers del discurs.





Enllaç per crear un blog; blogger.com

Google DRIVE

En aquesta segona sessió em tractat el google drive, primer de tot ens han explicat el seu funcionament i utilitat. Què és i quina utilitat té?
El google Drive és l’evolució de Documents de Google amb alguns valors afegits, és a dir, és el disc dur virtual de Google. 





És un servei que permet:

• Crear documents, compartir-los i compartir tot tipus de fitxers (fotografies, vídeos, pdf, etc). 
• Connectar amb altres persones amb el xat que hi ha en els documents, fulls de càlcul i les presentacions de Google, o bé fer comentaris en fitxers i en imatges. 
• Google Drive manté actualitzats tots els elements automàticament, així que pots realitzar modificacions i accedir a l'última versió des de qualsevol lloc. 
• A més, tant els documents com la resta de fitxers que hi emmagatzemeu són accessibles des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet: només us cal identificar-vos al vostre compte de Google. 

                                        

Microsoft WORD

En la primera sessió de GITIC vam aprendre diverses eines per tal de ser més eficaços alhora d'utilitzar el Microsoft Word.

Algunes d'aquestes eines són; 

• Creació d'un índex automàtic 
• Numeració de pàgines 

Per crear un índex automàtic s'han de seguir aquestes indicacions:

1. Marcarem amb l'estil Titulo 1 els títols de tots els apartats que volem que apareguin a l'índex. 
2. Posarem el cursor a la pàgina on ha d'aparèixer l'índex i farem: Referencia - Tabla de contenido - Insetar tabla de contenido. 
3. Acceptarem i ens apareixerà l'índex del document. Si els títols dels subapartats estan marcats amb l'estil Título 2, apareixeran també a l'índex. 
4. Si fem canvis al document caldrà actualitzar l'índex: botó dret - actualizar campos 

Per crear la numeració de pagines:

1. Trencar document en diferents seccions. Caràcters amagats ( al costat de l’estil normal) 
2. En contes de fer sal de pagina hem de fer sal de secció. 
3. Abaix del full fer doble clic. Abans d’insertar el numero de pagines s'ha de desactivar: igual que el anterior (apretar vincular al anterior i desapareixerà). 

Aquestes dues eines que us he explicat poden semblar una tonteria però us puc dir per experiència que per les persones que ho feien tot a mà és de gran ajuda, ja que és una manera d'estalviar temps i errors.

Presentació

Benvinguts al meu blog!

Sóc la Berta de Monteys, tinc divuit anys i estic cursant el primer semestre del grau d'educació primària a la Universitat Blanquerna.

Aquest blog que us presento es un blog acadèmic, el qual aniré actualitzant amb temes relacionats amb l'educació, ja que acabem de començar el camí per arribar a ser futurs mestres.

Què podeu trobar en aquest blog?

En aquest blog tractaré aspectes molt variats, relacionats amb l'assignatura GITIC (Gestió de la informació i TIC) i COED (Comunicació oral, escrita i digital), aquestes dues assignatures es troben dins del mòdul de Processos i Contextes Educatius II.

Dins d'aquestes dues assignatures trobareu exercicis de tipus pràctic que anirem realitzant a l'aula, resums i ampliacions dels continguts del temari. A més us proporcionaré un seguit de recursos web relacionats amb el món de l'educació perquè us siguin d'utilitat. En aquest blog a part dels conceptes més teòrics i pràctics directament relacionats amb l'assignatura penjaré notícies d'actualitat interessants i sobretot reflexions sobre el llarg procés de l'aprenentatge.

Per acabar la presentació del meu blog m'agradaria compartir amb vosaltres aquest vídeo.

Espero que aquest blog us sigui de gran utilitat.