Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa. Aquesta habilitat lingüística per tant forma part de la comunicació oral del nostre llenguatge.
Parlar en públic sempre ha estat una acció molt dificultosa per a la major part de les persones.
El llibre ''Com parlar bé en públic'' escrit per Francesc Puigpelat i Valls i Joana Rubio, ens proporciona un seguit d’eines per a poder utilitzar en el cas que vulguem conèixer els secrets de la comunicació oral, les seves característiques i veure com en podem aprendre i millorar.
El llibre ens proporciona moltes tècniques per ser bons oradors però a classe per grups vam fer un decàleg de les idees principals que ens proporciona el llibre. Aquest decàleg el podeu trobar al bloc de la Mireia Duran. (http://goo.gl/I0pZvW)
M'agradaria dir que després de llegir aquest llibre i amb el que ens han explicat a classe, tots sabem i servim per parlar en públic.Tot i així, crec que aconseguir arribar a ser un bon orador requereix pràctica i per tant, esforç i perseverança.
Saber parlar en públic és una necessitat cada dia més important. No només per a les presentacions de treballs, sinò que és necessari també per a les entrevistes de feina, ja que, la majoria de llocs i sobretot empreses es demana cada vegada més qualitats comunicatives.
Animo a llegir aquest llibre a totes aquelles persones que tingueu por o respecte a parlar en públic i també a les que que tingueu més facilitat, perquè us pot servir per aprendre o millorar la vostra habilitat.
Totes les activitats que hem fet a classe, ens han ajudat a entrar dins el món de la oralitat, cosa que com a mínim jo, no estava acostumada a fer aquest tipus d'activitats, i que segur ens resultarà absolutament útil per el dia de demà.
Aprofundiment;
Relacionaré aquesta entrada amb una de les activitats que hem dut a terme a l'assignatura, amb l'objectiu de treballar la comunicació oral davant un cert públic.
Vam haver de recitar el poema que escollissim amb una única condició, que l'autor fos reconegut. Com ja sabreu recitar no és fàcil i s’han de tenir en compte molts elements que són semblants als de la comunicació oral però també especials per a la poesia, com per exemple: l’entonació, la pronuncia, la mètrica, la postura, la dicció, la posició, l’expressió, etc.
Tenint en compte que era una activitat que la majoria no estàvem acostumats a realitzar i, per tant, els nervis ens podien jugar una mala passada, teniem un apuntador que ens ajudava si ens quedavem en blanc, a més a més, ens vam grabar per poder fer alfinal una autoavaluació.
Cadascú va recitar un poema diferent encara que molts autors es van repetir, crec que tot els companys van fer vones recitacions.
Personalment vaig escollir Salvador Espriu, ja que, sempre m'ha semblat un autor interessant per la gran capacitat que té per fer arribar a la gent un seguit de sentiments.
A LA VORA DEL MAR
A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.
Alta proa. Per lliures
camins d’aigua, l’esvelta
barca que jo manava.
Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.
Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.
Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?
Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.
Salvador Espriu, Cementiri de Sinera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada